Associació Catalana de Sommeliers

Associació Catalana de Sommeliers

Reivindico els sommeliers que estem darrere el taulell”

6 de maig de 2023

MIREIA ROURERA - BARCELONA

 

Toni Albiol és el millor som­me­lier de Cata­lu­nya del 2023, un títol que va obte­nir el 27 de març pas­sat després de gua­nyar el con­curs orga­nit­zat per l’Asso­ci­ació Cata­lana de Som­me­li­ers, que es va fer a Reus i en què van par­ti­ci­par els quinze millors som­me­li­ers del país. Aque­lla mateixa nit Albiol i les altres dues fina­lis­tes (Anna Casa­bona, som­me­lier i dele­gada comer­cial de Juvé&Camps, i Marta Cor­ti­zas, d’El Celler de Can Roca) van ser els pro­ta­go­nis­tes d’una gala que es va fer al Club Nàutic de Tar­ra­gona i en la qual Albiol va reco­llir el títol i va aga­far el relleu a Ton Colet, som­me­lier en cap del res­tau­rant El Cigró d’Or de Vila­franca del Penedès, el millor del 2022.

Uns dies més tard, el 20 d’abril, en el cam­pi­o­nat d’Espa­nya de som­me­li­ers, Albiol va que­dar ter­cer. “Els som­me­li­ers més cone­guts sem­pre són els que estan en un res­tau­rant, però jo soc de botiga i estic con­tent perquè aquests reco­nei­xe­ments valo­ren aquells que reco­ma­nem vins dar­rere del tau­lell”, diu Toni Albiol, que es con­fessa ena­mo­rat del seu ofici.

Vostè i la seva dona, Montse Pas­cual, també som­me­lier, són els amos de Divins, de Mar­to­rell.
La meva esposa i jo l’any 1996 vam obrir l’eno­teca Divins a Mar­to­rell i aquí és on hem fet de som­me­li­ers, de pres­crip­tors de vins, i amb el temps, que vam com­prar un local adja­cent i vam mun­tar una sala per fer tas­tos, de for­ma­dors. Però això va ser després perquè als noranta no hi havia sales de tast, tot era molt dife­rent, una botiga de vins espe­ci­a­lit­zada era una nove­tat, quasi una raresa.
Però vostès ja es van ins­tal·lar en una zona de vi, no devia ser tan estrany.

Mar­to­rell és l’últim poble del Penedès però als anys noranta, quan vam obrir la botiga, la gent com­prava sobre­tot molt vi a gra­nel; ales­ho­res la cul­tura que hi havia era molt d’anar a com­prar el vi amb la gar­rafa. La nos­tra idea d’obrir la botiga i por­tar a Mar­to­rell vins de qua­li­tat embo­te­llats va cos­tar una mica que la gent l’entengués. I d’això ja ens en vam ado­nar el dia de la inau­gu­ració, que només vam ven­dre una ampo­lla de ver­mut! Ales­ho­res vam pen­sar: o for­mem la nos­tra cli­en­tela perquè sàpiga la pro­posta que hem por­tat o estem morts.
Dels noranta fins avui la cul­tura del vi ha can­viat radi­cal­ment a casa nos­tra.
I tant. Pensa que l’any 1996, quan vam obrir Divins, de boti­gues espe­ci­a­lit­za­des n’hi havia unes deu o dotze a tot el país. Eren boti­gues històriques, de tota la vida, alguns dels Mes­tres Celle­rers de Cata­lu­nya. Hi havia el Celler de Gelida, Cal Pere Tar­rida del Prat de Llo­bre­gat, els col­ma­dos Múrria i Quílez de Bar­ce­lona, el Club del Cep d’Arenys de Mar i poques més. Eren boti­gues comp­ta­des, icòniques totes. Nosal­tres vam entrar en aquest món abans del boom qua­li­ta­tiu que ha tin­gut el vi a casa nos­tra.
I com és que vostè va entrar en aquest sec­tor? Què l’hi va por­tar? Tenia família que es dediqués al vi...?
No, no, que va, jo no en tenia ni idea, de vins. Tre­ba­llava per a Edi­to­rial Pla­neta i quan vaig conèixer la meva dona al vi no li feia ni cas. Però a ella li agra­dava molt el cava i, com que és de Bada­lona, em va por­tar a veure la Cris­tina Guillén, que tenia una altra d’aques­tes boti­gues icòniques espe­ci­a­lit­za­des, i allà em van reco­ma­nar i vam com­prar una ampo­lla de vi escumós Llo­part.
Quan el vaig tas­tar vaig al·luci­nar perquè no s’assem­blava a res del que havia pres fins ales­ho­res. Pensa que jo vinc d’una família humil de Cor­nellà i de vi escumós bo no n’havíem pres mai; els que jo em pre­nia el diu­menge a casa eren d’aquells que després et feien tenir mal de cap tota la tarda.
Per això quan vaig tas­tar el Llo­part vaig des­co­brir un món nou i em va can­viar la pers­pec­tiva. Sem­pre dic que aque­lla ampo­lla em va can­viar la vida. I he dit més d’una vegada al Josep Maria Llo­part: “Gràcies a vosal­tres em dedico al món del vi!”
I ales­ho­res es bolca en el cava?
Sí, a par­tir d’aque­lla experiència vam començar a com­prar vins, a explo­rar i a for­mar-me, és clar, i més enda­vant, a comer­ci­a­lit­zar-los: compràvem ampo­lles de petits ela­bo­ra­dors i les veníem. Mol­tes vega­des anava amb cai­xes de vins al cotxe per poder fer algu­nes ven­des a la gent de la feina, per exem­ple. I al final, com que això ens agra­dava molt, vam dei­xar les nos­tres fei­nes i vam mun­tar l’eno­teca Divins.
En quin moment fa el tomb el món del vi? Quan es pro­du­eix el ‘boom’?
Jo crec que en el canvi de mil·lenni. És ales­ho­res quan hi ha un canvi de tendència, els cellers també s’esfor­cen per fer més diver­si­tat de vins, obren el ven­tall. Abans els vins eren, en gene­ral, més clàssics, però a par­tir del canvi de mil·lenni sur­ten vins amb més per­fils, una mica aromàtics, alguns amb un sucre resi­dual..., que comen­cen a agra­dar també a la gent a qui no li agra­den els vins secs. L’ela­bo­ració, les cri­an­ces, també evo­lu­ci­o­nen i comen­cen a sor­tir vins amb més fruita, amb menys fusta, vins menys oxi­dats, més àgils. Tot això passa per un fet clau, que és que es comen­cen a acos­tar al món del vi gene­ra­ci­ons més joves. Quan els joves que no s’havien interes­sat pel vi s’hi interes­sen, tot can­via perquè aquesta gene­ració, a mesura que va evo­lu­ci­o­nant, va sal­tant del dolç a altres tipus de vins; ja no són aque­lla gent gran que només volia reser­ves i grans reser­ves i els vins clàssics...
Aquest ‘boom’ del vi també és paral·lel a l’auge de la gas­tro­no­mia a Cata­lu­nya?
Aquesta és la base. El vi ha for­mat sem­pre part dels moments ceri­mo­ni­als, dels moments d’asseure’s a taula per gau­dir. És evi­dent que amb el crei­xe­ment de la cul­tura gas­tronòmica, de les estre­lles de la cuina, d’aques­tes figu­res que han sor­tit i han des­per­tat l’interès de la gent, també els vins han anat aga­fant importància. El vi nor­mal­ment no acos­tuma a ser el pro­ta­go­nista, però millora moltíssim l’experiència de men­jar.
Però ara els tasts de vins estan de moda. Està con­so­li­dat l’eno­tu­risme i la gent que va a conèixer vins als cellers que els fan. Real­ment el vi està de moda.
Sí, sí..., i és veri­tat que, encara que el més nor­mal és que el vi acom­pa­nyi la gas­tro­no­mia, també hi ha gent que vol gau­dir d’un bon vi i després hi adapta el plat. Això ens ha pas­sat a la botiga i és molt interes­sant. No es pot negar que creix l’interès de la gent per la cul­tura, anar a visi­tar els cellers, l’eno­tu­risme, per venir als tasts que con­vo­quem els pro­fes­si­o­nals. Aquesta inqui­e­tud és molt interes­sant perquè avui i dins la cul­tura gene­ral ja hi entra conèixer alguna cosa de vins.
Vostès, a la seva eno­teca, quin tipus de tasts fan? Què pro­po­sen?
Tenim dos tipus de tasts: un és el for­ma­tiu. Són uns cur­sos on fem for­mació: ini­ci­ació al tast, per­fec­ci­o­na­ment del tast, anàlisi orga­nolèptica. Després fem un altre tipus de tasts que són més lúdics, perquè la gent gau­deixi però sense per­dre mai el rigor. Tenim un for­mat que es diu gas­tros­how en què fem mari­dat­ges de vins, gas­tro­no­mia i ele­ments gur­met de pri­mer ordre, com ara per­nils, foies, for­mat­ges, gam­bes, xoco­la­tes... Això ho har­mo­nit­zem amb sis vins i amb sis peces musi­cals. No ho fem a la babalà... Una de les coses que ens van dema­nar, per exem­ple, al con­curs de millor som­me­lier de Cata­lu­nya és que quan fas un mari­datge el jus­ti­fi­quis! Les har­mo­nies i els mari­dat­ges no és: et dono aquest vi amb aquest plat perquè sí. Hi ha d’haver un perquè. Si el plat té molt de greix pots donar, per exem­ple, un vi que tin­gui molta aci­desa perquè el vi dis­sol el greix; si el plat té molta proteïna has de donar un altre tipus de vi... En els nos­tres cur­sos nosal­tres inten­tem argu­men­tar tots aquests temes. I després ens agrada ser cre­a­tius.
Per exem­ple?
Doncs mira, jo soc fan del Bruce Springs­teen, i feia 14 anys que estava pre­pa­rant un tast de vins amb cançons d’ell. Aquest estiu, al mes de juliol, el vam poder fer i va ser un espec­ta­cle... Vam fer 14 o 15 temes del Bruce amb vídeos i 14 o 15 vins que ana­ven apu­jant i abai­xant les emo­ci­ons com pugen i bai­xen les emo­ci­ons de les cançons del Bruce.
Vaig aga­far un vi jove, rebel, sense gai­res pre­ten­si­ons, de no massa preu però que sem­pre dona molt bon resul­tat, Les Sorts, del Celler Mas­roig de la coo­pe­ra­tiva Mont­sant, una gar­natxa amb una mace­ració carbònica molt fres­queta, amb molta fruita, molt dinàmica, i el vaig mari­dar amb el Born in the U.S.A. perquè quan ets jove dius tot el que et dona la gana, pots rei­vin­di­car-te, pots quei­xar-te.
I una altra cançó?
Doncs mira, resulta que en pandèmia el Bruce va llançar un nou disc, Let­ter to you. I tot mirant el vídeo de l’àlbum, arriba un moment que en la cançó que es diu Ghosts explica que ja té una edat i que quan arriba la nit i es posa al llit recorda molt les per­so­nes que esti­mava i ja no hi són, com el saxo­fo­nista de The E Street Band Clarence Cle­mons... Ales­ho­res els vaig treure un Con­dado Viejo de Huelva, molt vell, i els vaig expli­car que segu­ra­ment les per­so­nes que havien tre­ba­llat aque­lles vinyes, que havien ela­bo­rat aquell vi, les que van posar aquell vi a la bota, ja no hi eren però que l’estima, la il·lusió, la força que van fer, els talls que es van fer a les mans vere­mant esta­ven dins aque­lla copa.
I la gent va aca­bar plo­rant. Després, per com­pen­sar, vaig posar uns vins més ale­gres i el Twist and shout perquè tot­hom sortís ballant... Va ser un tobo­gan d’emo­ci­ons. El Bruce&Wine el torno a fer ara, el 20 de maig, i el 10 de juny començo un nou curs d’immersió al tast de vins.
Els seus cli­ents quins vins dema­nen?
Encara hi ha cli­ents clàssics que volen criança, reserva, els Rioja, una DO que ens porta més de cent anys d’avan­tatge. Però sí que hi ha hagut un canvi i ara molta gent vol vins amb menys fusta, amb menys con­tundència a l’ampo­lla, més ele­gants, menys estruc­tu­rats, més afrui­tats..., la gent jove va per aquí.
I la gent pre­gunta molt?
Cada vegada hi ha més curi­o­si­tat i és també el que ens agrada a nosal­tres: que la gent es deixi reco­ma­nar i acon­se­llar. Aquí és on un bon som­me­lier ha de ser curós i honest. Nosal­tres no com­prem vins perquè ens facin unes ofer­tes molt bones ni molt grans, només com­prem els vins que ens agra­den, que hem tas­tat, hem reco­ne­gut, que s’adap­ten a la nos­tra filo­so­fia. Els som­me­li­ers de botiga, que no som gaire cone­guts perquè estem eclip­sats pels dels res­tau­rants, estem molt pre­pa­rats i som molt impor­tants perquè el cli­ent tin­gui una bona experiència. Con­tribuïm a desen­vo­lu­par la cul­tura del vi fent cur­sos, for­mació i tasts. Per això aquests pre­mis els dedico als meus com­panys som­me­li­ers que cada dia aixe­quen la per­si­ana d’una botiga espe­ci­a­lit­zada.

 

Divulgador a la ràdio i a la televisió

“Quan el diumenge d’aquell 1996 que inauguràvem la botiga només vam vendre una ampolla de vermut, la meva dona i jo vam tenir clar que havíem de formar el nostre públic i ensenyar a la gent què teníem. Aleshores vaig anar a les ràdios locals de Martorell i Esparreguera i els vaig proposar fer un programa de vins”, explica Toni Albiol. I va crear El Tirabuixó, un programa pioner on només es parlava de vins. “Els dimarts el fèiem a Ràdio Martorell i els dijous a Ràdio Esparreguera. I pensa que ens va donar suport tothom..., fins i tot vam tenir convidats com el marquès de Griñón, en Ferran Adrià, en Martín Berasategui, la Penélope Cruz o en Joan Manuel Serrat...

Ningú ens deia que no. Va ser bestial”, reconeix, i recorda que també van fer el primer curs de vins que s’ha fet mai a la televisió: “Van ser deu capítols visitant cellers i explicant a la gent com es feien els vins i com es tastaven a la Televisió de Cornellà.”

 

Més Informació

Els nostres socis

D.O. Conca de Barbera
Juvé & Camps, S.A
U més U fan Tres
Celler Pla de Morei
Vinyes d'Olivardots
Miguel Torres, S.A
ROQUETA ORIGEN S.L
Carregant...
x
X